Benvingut/da al fòrum visites.
Aquí pots expressar públicament els teus dubtes/opinions relacionats amb les visites amb la família biològica.
És important seguir fils de conversa. Una cosa és encetar un tema nou, i una altra respondre a una qüestió/tema obert.
I que la conversa sigui enriquidora!
Un punt de vista oblidat?
Agraeixo al Administrador d’aquesta web per haver proposat aquest tema de debat que no poques controvèrsies ha generat, i generarà.
La meva aportació inicial, com pare de acollida i estudiant de 2nd de psicologia, no pot ser d’una altre forma que intentar veure les visites "biològiques" (eufemisme que podríem canviar encara que les inèrcies "usos y costumbres" guanyen normalment) des de l’òptica del que ha de ser el eix del sistema de protecció als menors:
"El nen o jove"
El trauma (físic, psicològic, existencial...) sempre es darrera d’un menor tutelat. Es la separació i les visites un trauma afegit? En primera lectura, el meu comentaria podria ser interpretat com "anti-visites biológiques" o "pro-vistites biologiques". El defensar un o altre posicionament generalista no es la meva intenció.
Un nen no pot entendre que significa "visitar" amb periodicitat i circuntancies "singulars" als que emocionalment (aquí es veu la primera limitació del terme "biologic") son els seus pares (en dificultats presents, cròniques o en vies de solució). Un nen te una percepció inevitablement diferenciada de la que té el mon adult (psicòlegs, metges, pares de acollida, educadors de centre, personal de seguretat i funcionaris que son al seu servei els llocs de trobada).
No es la nostre obligació intentar entendre que significa per el nen o jove aquestes visites en el seu moment present? Intentar deixar fora una freqüent visió paternalista i estàtica que es confon, a vegades, amb la funció de protecció?
Dies passats vaig visitar amb MA (nen en acollida a la nostre llar) un “esplai” al que s’integrarà. MA es diferent (danys neurològics que afecten la seva conducta motriu i cognitiva). Els nens del esplai el van ignorar inicialment donades les seves evidents “diferencies”. Al cap d’unes hores li van integrar naturalment al grup acceptant les seves “diferencies” i a la vagada i com part de aquest procés natural van començar a preguntar i preguntar-me: Que li passa a MA? ¿Ets el seu pare? Podran venir els seus altres pares a la festa que organitzem per Nadal? L’ingenuitat dels nens ens posa en tràngols als que el mon adult hauria d’imaginar bones i ajustades solucions?
Deixo aquestes reflexions i preguntes com una segona invitació a la participació (la primera va ser la del Administrador de la web). Salutacions,
Oscar Fruitos
PD: Perdoneu el meu incorrecta català.
Keywords: visites biològiques